Gai Suetoni Paulí
Nom original | (la) C. Suetonius Paulinus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 10 dC Pesaro (Imperi Romà) |
Mort | dècada del 60 dC (>68 dC) (49/59 anys) |
Governador romà Britànnia | |
58 dC – 62 dC ← Quint Verani Nepot – Gai Petroni Turpilià → | |
Cònsol romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític, oficial |
Període | Alt Imperi Romà |
Carrera militar | |
Branca militar | Exèrcit romà |
Rang militar | Legatus legionis |
Conflicte | batalla de Watling Street |
Gai Suetoni Paulí (en llatí Caius Suetonius Paulinus) va ser un magistrat romà. Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de Claudi, l'any 42, quan era procònsol a Mauritània i va derrotar els moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'Atles.
Governador a Britànnia
[modifica]En el regnat de Neró, el 59 fou nomenat governador de Britànnia i durant dos anys va sotmetre diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs. Però el 61, quan va creuar cap a l'illa de Mona (Anglesey), plaça forta dels britons i de la religió dels druides, que resistia als romans, la resta del país va aprofitar la seva absència per revoltar-se dirigits per Boudica reina dels icens. Els revoltats van ocupar la colònia de Camulodunum i van derrotar a Quint Petili Cerealis, llegat de la Legió IX Hispana. Quan Paulí va retornar, Londínium i Verulamium havien caigut en mans dels britons, però va aconseguir finalment derrotar Boadicea.
El 62 va tornar a Roma i el va succeir Gai Petroni Turpilià[1][2][3][4]
Guerra Civil
[modifica]L'any 66 va ser cònsol amb Gai Luci Telesí.[5][6] Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil l'any dels quatre emperadors, el 69 es va posar al servei de Marc Salvi Otó, i va ser un dels generals consellers del nou emperador, però no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Pròcul que tenia la màxima confiança d'Otó. Aquest va sortir en campanya contra les forces de Vitel·li (69) acompanyat per Paulí i altres generals experimentats.
Otó va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germà Luci Salvi Otó Titià a Roma junt amb Flavi Sabí, el prefecte, germà de Vespasià. Tenia tres comandants hàbils, Suetoni Paulí, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota.
Otó va derrotar els muntanyencs lígurs i va saquejar Albium Intemelium (Ventimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurinna van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Aule Cecina Aliè, general de Vitel·li, però el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Marci Macer al front dels gladiadors d'Otó va derrotar Cecina però no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni Paulí, i Titià va ser nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paulí prop de Cremona, però Titià no va empaitar els partidaris de Vitel·li, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Otó. Paulí va avalar aquesta decisió i va ser vist com a sospitós de traïció.
Mentrestant, Fabi Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Licini Pròcul, prefecte del pretori, volia acabar ràpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu, i en canvi Paulí recomanava evitar el xoc. La batalla de Bedriacum va ser un desastre per Otó, que va decidir suïcidar-se.
Després de la batalla Paulí va passar al camp a Vitel·li on va obtenir el perdó mercès a al·legar falsament que la derrota d'Otó s'havia degut a la seva traïció en favor dels interessos de Vitel·li. Ja no torna a ser esmentat.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Tàcit Annales XIV, 29-37
- ↑ Tàcit. De vita et moribus Iulii Agricolae V, 14-16
- ↑ Cassi Dió Ῥωμαικὴ ἱστορία I,12, 1
- ↑ Suetoni. Vides dels dotze cèsars: Neró 39
- ↑ Tàcit, Annales XVI, 14
- ↑ Dió Cassi, Ῥωμαικὴ ἱστορία I 13. 1
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 145-146.
Precedit per: Quint Verani Nepot |
Governadors romans de Britànnia 59 - 62 |
Succeït per: Gai Petroni Turpilià |